SAVIESA I HARMONIA BELLESA I HARMONIA (BLOG AMB TRADUCTOR)

divendres, 22 de novembre del 2019

DANÇA

Una poesia cantarè...

Una poesia ballarè...

Una poesia pintarè...

Una poesia mirarè...
Una poesia respirarè...
Sí,
amb la companyonia dels suaus colors...

amb el gust dels bons sabors...

amb l'alegria dels bons sons...

amb la companyia dels suaus aromes...

Sí, així mateix,
Una poesia al vent cantarè...
Una poesia al mar ballarè...
Una poesia a la terra pintarè...
Una poesia a a la lluna i al sol escriurè...
Sí,
així ho faig,
així ho seguirè fent,
respirarant la vida,
sempre,
amb la dança
de la poesia!

12 comentaris:

maria cristina ha dit...: Como siempre digo, la poesía es alimento para el alma, un abrazo Olga y Carles!; 22 de novembre del 2019, a les 2:57
Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com ha dit...: Sí, tienes toda la razón María Cristina.

Si somos capaces de vivir la vida a modo de poesía, vibraremos en la libertad.

Besos.; 22 de novembre del 2019, a les 3:02
Marina-Emer ha dit...: PUES SI ES VERDAD LA POESÍA ES VIDA ...YO SIN ESCRIBIR ALGÚN POEMA AUNQUE SEA PARA MIS HIJOS EN CASA YA SOY FELIZ .EN MI PLUMA Y MI CUARTILLA DESAHOHO MIS PENAS O ALEGRIAS.
GRACIAS POR TU CARIÑO , BESOS; 22 de novembre del 2019, a les 11:01
M. Roser ha dit...: Una poesia, somniaré...I quan amb desperti l'escriuré i si trobo algú sensible, li llegiré!; 22 de novembre del 2019, a les 11:10
Rosana Martí ha dit...: La poesia és una dansa constant on les lletres ballen a ritme de la rima que versa amb molta tendresa.

Petons i feliç cap de setmana; 22 de novembre del 2019, a les 11:13
JUAN FUENTES ha dit...: Amiga observadora de todo.los colores que se pueden ver en otoño,son fuentes de inspiraciones para poetas y fotógrafos; 22 de novembre del 2019, a les 20:50
Sandra Figueroa ha dit...: Una danza poética llena de sonidos y colores en tus versos que es un placer leer y sentir. Saludos amiga.; 22 de novembre del 2019, a les 22:21
Conchi ha dit...: I jo ballaré amb vosaltres Olga i Carles.

Una abraçada.; 25 de novembre del 2019, a les 10:31
M. Carme ha dit...: Bonica poesia, plena d'alegria i felicitat.

Una abraçada; 2 de desembre del 2019, a les 7:47
Pensando en Haiku, Karin Rosenkranz ha dit...: Que lindo!!!!
Besos; 3 de desembre del 2019, a les 6:08
Adriana Alba ha dit...: Que viva la poesía!
Gracias por compartir, les dejo un afectuoso abrazo y mis mejores deseos para las próximas fiestas.; 11 de desembre del 2019, a les 14:56
Mª Jesús Muñoz ha dit...: Buen homenaje a la poesía, gracias a ella somos capaces de encontrar la belleza y los mensajes que cada día nos deja la vida. La magia y la ilusión se desprenden de la inspiración, amigos.
Mi abrazo y mi cariño siempre.; 17 de desembre del 2019, a les 14:24

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

SANT FRANCESC D'ASÍS (3-7.1182/3-10-1226)

Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau, allà on hi hagi odi, hi posi amor, allà on hi hagi ofensa hi posi jo perdó, allà on hi hagi dubte hi posi jo fe, allà on hi hagi desesperança hi posi jo esperança,allà on hi hagi foscor hi posi jo llum, allà on hi hagi tristesa hi posi jo alegria... Oh, Mestre, que no busqui jo tan ser conssolat, com conssolar, que no busqui jo tan ser comprés com comprendre, que no busqui jo tan ser estimat com estimar, perquè donant es rep, perdonant sés perdonat i morint en un mateix es neix a la vida eterna.

JOSE MARIA VIGIL

Som éssers naturals, molt natural. Terra que sent, pensa i estim. Materia-energia que en nosaltres ariba a la consciència o a la reflexió de la profunditat existencial. Avui dia ens cambia la idea de Déu, la visió actual no ens permet imaginar a un Déu allà a fora o allà sobre, en un pis superior del que depengui el nostre. Ja no té sentit parlar d'un fora o d'un sobre del món ni delm cósmos. La idea d'un D´´eu separat de la creació o trascendent és un dels nostres principals problemes (Thomas Berry) Pensar que és "Swenyor", amo i jutge amb premis i castigs, avui és clarament una idea de l'época neolítica-agaria.

KRISNAMURTI

Cap home pot des de fora fer-nos lliures, ni el culte organitzat ni la pròpia immolació per una causa pot fer-nos lliures. Vostés utilitzen una màquina d'escriure per la seva correspondència, però no la posen en un altar per adorar-la, però això es el que estàn fent quan les organitzacions es converteixen en la seva principal preocupació. La majoria de nosaltres acceptem les coses amb molta facil.litat, som cribles perquè necessitem consol, seguretat, sentiment dp'esperança, desitjem que algú ens salvi i acceptem amb facil.litat, com també neguem amb la mateixa facil.litat segons el clima de la nostra ment.... Si un observa, veu que les persones tenen classe d'imàtrges, veuen a Krishna, a Crist, a Budha i pensen que han lograt quelcom; Com un cruistià que veu a Crist, aquesta forma és molt simple, molot clara, és una projecció d'els seus pròpis condicionaments, d'els seus temors, les seves esperançes. d'els seu desitg de seguretat.

KRISNAMURTI ( 25-12.1895) MADANAPALLE (INDIA) 1986 Ojai (California)

MONSEÑOR ROMERO (1-8-1917/24-3-1980) Sacerdot catòlic) Lluitador drets humans (Assassinat)

XAVIER MELLONI (JESÚITA DE LA COVA DE SANT IGNASI DE LOYOLA DE MANRESA)

M'apassiona tot allò que tingui Veritat, Bellesa i Bondat, vongui de'on vingui i vagi on vagi pwerquè tot vé de la mateixa font. Les religions s'han equivocat en la seva pretensió de la veritat que les ha fet secrestar el Misteri. Cada una ha pensat que esgotava els camins del Absolut, posant obstacles al pròpi camí en lloc d'acceptar i alegrar-se de que hi puguin haver altres múltiples accesos per arrivar a aquesta mateixa plenitut.Podríem dir que les religions són les copes, l'esperit és el vi, les creences les dominacions del òrigen de cada vi i la mística és beure d'aquest vi fins el final. Quan és confón la copa amb el vi i el vi, amb l'experiència de beure es quan venen els conflictes. Són neccesàries les copes per veure el vi? uns consideren que si, i seràn practicants d'una determinada tradició. Uns altres preferiràn beure directament de la copa, amb el risg de que s'els hi escapi de les mans, o no sàpiguen posar-li fí. La característica del nostre temps és cada un és lliure i responsable de les seves pròpies decisions sense amenaces, que ens facin petits.