divendres, 22 d’agost del 2014

MISTICISME
 
 



Quan em despertaré en el vostre amor, la meva nit de comoditats
será finida.
L'alba encendrà el meu cor amb el seu contacte de foc
i el meu viatge començarà en la seva òrbita
de sofriment triunfant.
Gosaré aceptar el repte de la mort i emportar la vostra veu
al cor de la burla i de l'amenaça.
Oferiré el meu pit nu
a les malvestats llançades als vostres fills
i m'arriscaré a romandre al vostre costat,
allí on no hi queda ningí sinó Vos.

Jo sóc la cansada terra d'estiu reseca i despullada
de tota la vida.
Esperaré que el vostre aiguat baixi a la nit
i obri el meu cor, per rebre'l en silenci,
delint-me per dar-vos a canvi
les meves flors i les meves cançons.
Però la meva reserva es buida
i només un pregon sospir
puja del meu cor a través de l'herbre recremada.
Sé però que esperareu el meu matí
quan les meves hore seran curulles
amb les meves riqueses.

TAGORE