SAVIESA I HARMONIA BELLESA I HARMONIA (BLOG AMB TRADUCTOR): de març 2016

dimarts, 29 de març del 2016

ESTELS

Estels de lluna i sol,

vostres ulls són

el verb i la sang

fent,

bings...bangs...

em doneu la mà,

tan si és fosc,

com si és clar!

Endins molt endins,

us respiro...

us sento...

us admiro...

al bell mig

d'aquest alè,

els Dèus en sòn testimoni!

dimarts, 1 de març del 2016

MAGIA

Ballant de puntetes

sobre el teu mantell blau,

tu i jo

oh mar...

Brillem junts!

La escència desperta la matinada dels mils mots al bell mig dels ecos més Sublims, al compàs

de vells i nous Secrets.

Aquesta és la màgia enamorada.

Subscriure's a: Missatges (Atom)

SANT FRANCESC D'ASÍS (3-7.1182/3-10-1226)

Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau, allà on hi hagi odi, hi posi amor, allà on hi hagi ofensa hi posi jo perdó, allà on hi hagi dubte hi posi jo fe, allà on hi hagi desesperança hi posi jo esperança,allà on hi hagi foscor hi posi jo llum, allà on hi hagi tristesa hi posi jo alegria... Oh, Mestre, que no busqui jo tan ser conssolat, com conssolar, que no busqui jo tan ser comprés com comprendre, que no busqui jo tan ser estimat com estimar, perquè donant es rep, perdonant sés perdonat i morint en un mateix es neix a la vida eterna.

JOSE MARIA VIGIL

Som éssers naturals, molt natural. Terra que sent, pensa i estim. Materia-energia que en nosaltres ariba a la consciència o a la reflexió de la profunditat existencial. Avui dia ens cambia la idea de Déu, la visió actual no ens permet imaginar a un Déu allà a fora o allà sobre, en un pis superior del que depengui el nostre. Ja no té sentit parlar d'un fora o d'un sobre del món ni delm cósmos. La idea d'un D´´eu separat de la creació o trascendent és un dels nostres principals problemes (Thomas Berry) Pensar que és "Swenyor", amo i jutge amb premis i castigs, avui és clarament una idea de l'época neolítica-agaria.

KRISNAMURTI

Cap home pot des de fora fer-nos lliures, ni el culte organitzat ni la pròpia immolació per una causa pot fer-nos lliures. Vostés utilitzen una màquina d'escriure per la seva correspondència, però no la posen en un altar per adorar-la, però això es el que estàn fent quan les organitzacions es converteixen en la seva principal preocupació. La majoria de nosaltres acceptem les coses amb molta facil.litat, som cribles perquè necessitem consol, seguretat, sentiment dp'esperança, desitjem que algú ens salvi i acceptem amb facil.litat, com també neguem amb la mateixa facil.litat segons el clima de la nostra ment.... Si un observa, veu que les persones tenen classe d'imàtrges, veuen a Krishna, a Crist, a Budha i pensen que han lograt quelcom; Com un cruistià que veu a Crist, aquesta forma és molt simple, molot clara, és una projecció d'els seus pròpis condicionaments, d'els seus temors, les seves esperançes. d'els seu desitg de seguretat.

KRISNAMURTI ( 25-12.1895) MADANAPALLE (INDIA) 1986 Ojai (California)

MONSEÑOR ROMERO (1-8-1917/24-3-1980) Sacerdot catòlic) Lluitador drets humans (Assassinat)

XAVIER MELLONI (JESÚITA DE LA COVA DE SANT IGNASI DE LOYOLA DE MANRESA)

M'apassiona tot allò que tingui Veritat, Bellesa i Bondat, vongui de'on vingui i vagi on vagi pwerquè tot vé de la mateixa font. Les religions s'han equivocat en la seva pretensió de la veritat que les ha fet secrestar el Misteri. Cada una ha pensat que esgotava els camins del Absolut, posant obstacles al pròpi camí en lloc d'acceptar i alegrar-se de que hi puguin haver altres múltiples accesos per arrivar a aquesta mateixa plenitut.Podríem dir que les religions són les copes, l'esperit és el vi, les creences les dominacions del òrigen de cada vi i la mística és beure d'aquest vi fins el final. Quan és confón la copa amb el vi i el vi, amb l'experiència de beure es quan venen els conflictes. Són neccesàries les copes per veure el vi? uns consideren que si, i seràn practicants d'una determinada tradició. Uns altres preferiràn beure directament de la copa, amb el risg de que s'els hi escapi de les mans, o no sàpiguen posar-li fí. La característica del nostre temps és cada un és lliure i responsable de les seves pròpies decisions sense amenaces, que ens facin petits.