divendres, 23 de desembre del 2011


NADAL


Nadal, Nadal, Nadal,
què és?
on és?
és o no és?
NadaL, Nadal, Nadal,
en una cova fosca una petita llum resplandeix,
poc a poc més gran és fa.
La llum de cinc puntes ens dóna les pautes,
l'home,
la dona,
amb els braços oberts,
amb les cames obertes,
amb els peus feixes a les arrels,
emb el cap mirant nou oritzó...
L'estrella de cinc puntes,
L'estrella guia ens marca el Nadal,
L'estrella dòr.
imàtge permanent
de l'ànima naixent,
imàtge permanent d'els Éssers
fills de la Terra i del Cel.
Nadal, Nadal, Nadal,
Què és?
On és?
És o no és?
Silenci...
Fascinació...
Inquietut...
Misteri...
Migració...
Acoillida...
Vivencia...
Nadal, Nadal, Nadal;
Què és?
On és?
És o no és?
En una cova fosca,
tot hi és...
mirada mística,
en un calfred del cos
de l'eterna primavera
per viure l'escència Reial.
Nadal, Madal, Nadal,
Qué és?
On és?
¿És o no és?

Molt Bones Festes a tots i totes. Que sigueu Feliços en aquests dies i sempre amb la humilitat que genera la LLum del Cor.

diumenge, 18 de desembre del 2011


                                                      Hoy lunes 19 de diciembre tenemos el mmenso places de tener entre nosotros a nuestra querida amiga María del blog: Mi pluma de cristal http://miplumadecristal.blogspot.com.  y compartiendo palabras http://poemasrecopiladosdemaria.blogspot.com
María es una gran persona, siempre dispuesta a compartir. Ella tiene siempre una gran inquietud por ser, conocer, compartir y saber.
En el tiempo que la conocemos siempre nos induce ha pensar, reflexionar y debatir en todas las circunstàncias de la vida, lo cual  nosotros tiene un gran merito pués así penetramos en el dialogo para aprender conjuntamente e intentar hacer un mundo mejor.
Sus poesías siempre son sinceramente elocuentes, sensibles, pasionales y agradecidas.
Los que no la conozcais, os aconsejamos visiteis su blog. Sereis felices de encontraros con ella.
María es alegre, sencilla y con un gran espíritu de solidaridad en todos los sectores.
Gracias María por estar aquí, en nuestro blog en el día de hoy. Recibe un cariñoso abrazo y más de un beso.
Que sigas siendo esa persona de espíritu siempre creativo y soñador que intenta en su caminar el despertar de las conciéncias


                    " Con tan sólo una palabras"
                                                                          
               Palaras mudas, entrecortadas, entrelazadas,
palabras silenciosas, sordas que no se oyen.

Palabras que se cruzan, que se mezclan, que se unen,
palabras que dicen, que sienten, que no controlan.

Palabras que enamoran, que hacen suspirar, que emocionan,
palabras que impregnadas, que se mueven, que laten.

Palabras que sienten, que seducen, que hacen soñar,
palabras que cautivan, que hacen reir y sollozar.

Palabras escritas, leídas, habladas,
palabras que escuchan, que producen eco, que se van.

Palabras con fuerza, con poder y energía,
palabras dulces y sin aliento.

Palabras que cantan, que bailan, que no están quietas,
palabras que llegan, que se filtran y que atraviesan.
Palabras de colores,  de luz y de calor,
palabras que susurran, vuelven y se van.

Con tas sólo unas palabras...
con ellas... con todas...  con todas ellas...
llegan todas.. hasta el corazón...






diumenge, 11 de desembre del 2011



Hoy llega a nuestras páginas  María Jesús del blog: HACIA LOS LIMITES DEL TIEMPO. http://majecarmu.blogspot.com/
Es para nosotros una gran alegría mostrar en ese día 12 de diciembre una de sus maravillosas poesías.
María Jesús es una persona sencilla y amiga de todos con una gran solidaridad.
Sus poesías son del cultivo de una interpretación llena de maestría y sensibilidad llegando a todos los campos del pensamiento y el corazón. Los que la conoceis y visitais lo sabeis, pués siempre nos regala sabias palabras.
Os acosejamos que los que no la conozcais os deis un paseo por su gratificante blog. Os gustará.

Gracias María Jesús por tu colaboración en ese nuestro blog, gracias por darnos y estrechar nuestras manos. Que seas feliz

DICIEMBRE

LLega diciembre con su sonrisa presta,
vive en la calle  con delantal de nieve
un pañuelo de escarcha en la cabeza
y en sus frías manos, un niño que duerme.

Mirando de frente sus ojos detiene
en el cartel que cuelga de la vieja tienda,
que tímido reza; "arreglo ilusiones..."
y espera que se abra la puerta.

Recoge un paquete en el mostrador
y pasito a paso recorre las calles
con una cajita y una ilusión,
"que cuando se abre la música sale"...

Y sólo la oyen aquellos que llevan
un niño que duerme en el corazón
que siempre recuerda las notas que suenan,
al llegar diciembre, con gran ilusión.

Es una sonrisa vestida de nieve,
que vive en la calle y en sus manos frías
lleva una cajita y un niño que duerme
y nos llena el alma de bella armonía.


María Jesús Muñóz
Un beso y feliz diciembre amigos.

dijous, 1 de desembre del 2011


BUSCA'M... BUSCA'M...


Busca'm... en els silencis de la herba humida...
Busca'm... en l'espessor de les alzines...
Busca'm...  a les vinyes verdes de vora la mar...
Busca'm... a les roques d'espuma blanca...
Busca'm... en l'oritzó que engalana...
Busca'm... ara que les ones braves no remuguen
i el vaixell reposa en sorra de llí...


En aquesta hora calenta
 de raïm i ceps tallats
l'amor de refiló passa gronxant
l'esperança d'els anhels de llevant a ponent.
Vida i mort oloren fidel.litat
enllaçant sucs de tendresa.


Passejant per la platja ampla, llarga i nua
em faig mariner de peu.
Respirant missatges
d'estels sobre aigües de sal
abaixo el cap complaguda mentre l'ovació,
s'escampa creixent  per la vall de fulles senyorials.

Busca'm...
Busca'm... en les petjades del vermell desert...
Busca'm... en l'immacul.lat toc de les dotze...
Busca'm...
en la meva soletat, dolça, trista...
Busca'm... escribint en paper blanc poemes innocents
amb pluma d'or, plata i bronze fent palesa la meva història...

dijous, 17 de novembre del 2011

CELS TRENCATS...



CELS TRENCATS


Cels trencats que desperten,
Cels trencats que gestionen,
  Cels trencats que transmuten,
Colors de paissatges,
Colors de passatges,
Colors de pelatges
sembrant metàfores, ulls que respiren.
Sons de misteri,
Sons verds maragdes, blaus fons marí,
Sons de Mozart,
Sons que venen i van,
Sons,
Sons,
Vent, ventet, vina...
xiula a l'orella
infinits oracles,
simfonia harmònica
desvetllant oassis nets i purs.
Bes que il.lumina,
Carícia immaculada.
Font vestida de rosada,
Cristalls de veus enamorades.
Fruites, flors, olors,
nactarines, tulipans i espígol,
figues, margalides i romaní
en les arrels dels camins,
plens de boires amb plumatges de cotò
obren el cel
suspirant corals en el resò llunyà,
imaginant dances properes
sense
quimeres,
nostàlgies,
enganys.
Braços que abracen,
Mans que toquen,
 Cor de somnis daurats,
 Dits, senssibles inductors.
Cels trencats,
Cels trencats,
Cels trencats,
Les gavines a dreta i esquerra marquen el pas,
els russinyols festeigen la flauta
en el sí
de la matinada,
després de la vesprada
i
jo vetllo el meu àgil nom,
en
 màntra,
 fecunditat i cançò.





dijous, 10 de novembre del 2011


UNA NUEVA PROPUESTA

Quridos compañeros blogueros, hoy es para nosotros un dia especial y feliz. Senovilla del blog el peregrino de la blogosfera nos regala una de sus hermosas poesías. El ha sido el primero en dar la iniciativa de poder partícipar en los blogs amigos con algunos de sus relatos dando la oportunidad también de que esos mismos amigos relaten en el suyo.
Le ha seguido en esa andadura, María, del blog Mi pluma de cristal, que quizá muchos conoceis...
A nosotros nos gustó esa idea de coperación, aprendizaje y gratitud. Por ello nos unimos a ese carruaje y desde hoy mismo estimos abiertos a que podais pulicar en nuestro blog, lo que más os guste, sea propio o no. Si lo creeis justo y os agrada solo debereis dejar un comentario en la poesía de Senovilla y decir que quereis participar. Al mismo tiempo y en el primer comentario de comentarios estarà nuestro email, al que debereis enviar un mensaje de afirmación para poder comunicarnos y podais enviar vuetro trabajo, fotografía y enlace a fin de ponernos de acuerdo.
Las poesías o narrativas serán publicadas cada 15 días más o menos y se avisará con antelación en proximas entradas.
Esperamos os guste la idea y os lanceis a esa extraorinaria aventura. Evidentemente cada cual podrá escribir con su lengua materna o con la que sea más afín.

UN BUEN CONSEJO: Leer esta preciosa poesía tal cual está escrita, pues en ese caso el traductor no funciona muy bien, al estar programado en catalán. Puedo decir que las estrofas distintas al castellano se entienden bastante bien sin necesidad de traducir.

EL VERBO INTERNACIONAL

Desembarca en este rincón
pensando como sonará su poema
traducido al catalán
por su traductor tan molón.


Seguro que el verso gana
con lenguas tan versadas
vestidas de fronteras
de pasados olvidados
de futuros soñados,

Inglés, alemán y hasta chino
menuda carrera forjaré
si con el verbo al final hilo fino
y rimo lo mismo en portugués
que en danés o tailandés.


Cuando valdrá este poema
que no habla de amor
ni tan siquiera sirve de canción
depende de un traductor
que espero no sea traidor.


Atuso mi barba frente al mundo
que seguro traduce este blog
al inglés y luego al español
y querrá entender por qué
al final todo rima muy bien.


Poema de llengües vives
escric a la teva habitació
que les paraules no coneixen
més que entendre el locutor
que a un pobre autor
llançat a una possible indigestió.


pero veo que no, las letras
suben enteros en la traducción
suenan bien vestidas de simpatía
al pronuniciarse en lenguas distintas.


Je me suis dejà maintenant
chez un français
on est comprèhension passionante
que le vers dit je contente
celà que je porté a l'interieur
dans cette chambre il reste dejà
le traducteur pour triompher.


Me estoy calentando y he de parar
aprendí en esta invasión
lo divertidio que es rimar
jugueteando al verbo
con el adjetivo amistad.

Gracias por permitirme esta locura tan divertida en mi viaje de peregrinación por la blogosfera, ha sido genial.

http://senovilla-pensamientos.blogspot.com/

http://senovilla-pensamientos.blogspot.com/











dilluns, 31 d’octubre del 2011


PLUJA EN EL COR

Ho sents cor meu?
escolta...
gotes de pluja fina cauen i cauen,
Ho sents?
quina pluja més divina
acarona el meu cos?
Misteri, provervis i serrellets
belluguen el plaer de la tempesta
en honors i tonades ardents...
Cauen les petites gotes damunt la teulada
i del carrer ample del meu estimat veinat...
Canten i ploren les gotes,
ho sents cor meu?
no sents aquesta dolçor?
La dança d'els núvols cremant, colpejen
fit a fit els finestrons
en pau i cendres de glamur...
Ho sents cor meu?
Ho sents ànima meva?
com l'alegria truca a la porta
i en el dormidor, besa
les tres esferes
de la pell, la sang i l'esperit?
Ho sents cor meu?
Ho sents?
Nit fosca trencant silencis
 acompanya mesures i càlculs,
vidre, seda i la llana,
però sobre tot l'amant,
en un paissatge el.lèctric
desbordant la frontera dels sentits,
sorpreses de bondat i pureses.
Ho sents cor meu?
Ho sents?
escolta...


 

dissabte, 22 d’octubre del 2011



VIU LA VIDA


Viu la vida com si fos l'última entrega!
Viu la vida com si fos la salutació primera!
Viu la vida amb la ilusió d'estranar-ho tot!
Viu la vida amb les ganes de gaudir-tot!
Viu la vida entre el silenci i la parla!
Viu la vida entre la certesa i la incertesa!
Viu la vida del sincer encara que sigui estrany!
Viu la vida sense medalla encara que no toqui!
Viu la vida fugint del excés encara que no sigui popular!
Viu...
Viu...
Viu...
amb els ulls tancats!
amb els ulls oberts!
amb la sal!
amb el pebre!
amb les mans nues!
amb les mans plenes!
amb la salsa agre dolça!
amb els peus calçats!
amb els peus sense res!
Viu...
Viu...
Viu..
Muntanya i mar és veneren!
Foc i aigua s'abraçen!
Terra i vent esborren!
Vent i foc suspiren!
Ocells...
Tortugues...
Peixets...
ens regalen el seu mirall
entre la fosca i la claror.
Viu...
Viu...
Viu...
La vida intensament!
La vida eroicament!
La vida divinament!
la vida agraïdament!

El llamp és l'orquestra...
El tró és la música...
junts canten i dancen...
el cel està de festa,
els àngels miren per la finestra!
Viu...
Viu...
Viu...
Observa la màgia!
Camina davant l'ombra!
Corre en la distància!
Salta el trampolí!
Fes-ho tot i mai no paris!
Viu la vida inocenment!
Viu la vida sorprenenment!
Viu la vida naixent!
Viu la vida morint!
En l'avui...
les hores acompanyen
destins acompasats,
somnis ideals.
Records d'ahir
en el coixí descansen
per xiular cada toc de campana
en el bassol del saltant,
reservant el color
de boscatges
entre musses i fades.
Viu...
Viu...
Viu...
en el sí del Bes Diví
viu la vida en vers,
com un nuviatge,
com el dó d'un bon assaig
en el bell mig del gran dubte
que et fa avançar
en el passat
en el futur,
en el centre de la venus del teu jardí!
Sí,
amb els nens...
Sí,
amb les dones...
Sí,
amb els homes...
Sí,
amb tot ésser vivent...
Sí, sí, sí,
en el cercle formant rotllana
els écos ens tornen el rítme
i l'himne de les sensacions trobades!

Camina pel CAMÍ encara que et diguin que no hi ha CAMÍ...

diumenge, 16 d’octubre del 2011


SOMRIURES

Un somriure sencill en els ulls,
Un somriure d'esperança en els llavis,
Un  hàbil gest de l'ànima,
vigoritza aquí i ara el nostre cos,
embelleix y gratifíca el nostre rostre,
esperona i salva la nostra salut;
Somriem,
Somriem,
Somriem,
en el dia,
en la nit;
Sempre tinguem present
que els cabells és van fent blancs
Sempre tinguem present
que la pell fina s'arruga,
Sempre tinguem present
que les dents cauen,
Sempre tinguem present
que els dies és fan mesos,
que els mesos és fan anys,
que els anys és fan espais tridimensionals;
Sempre tinguem present
que tot passa i passa com si res passés...
Somriem,
Somriem,
Somriem,
esclat de joia divina,
l'àliga obre el seu pit,
consciència, espiral líquida com l'oli...
violins de seda tonifíquen l'esperit...
Somriem,
Somriem,
Somriem,
al pare, 
la mare,
al fill
al familiar,
a l'amic i al enemic,
al conegut i al desconegut,
al jove i al ancià,
al malalt i al plé de vida,
al pobre i al ric;
a l'èxit i al fracàs.
Somriem,
Somriem,
Somriem
a Déu, al còsmos,
a tota l'estel.lada;
Somriem al sol i la lluna...
Somriem a la vida i la mort
silencis purificants,
onatges resucitades,
blaus, verds, i liles
ocres i vermells
abrillanten
sense recança
penyores i resonàncies...



dissabte, 8 d’octubre del 2011

LA FE ESPERANZA DE VIDA

Que es la fe?
La fe es la firma busqueda de la confiança.
La fe es la firme creencia de saber quien eres?
La fe es la firme conciencia de saber a donde vas.
La fe es la firme creencia de saber nuestro origen.
La fe es el milagro  verdadero de una vivencia consumada.
La fe es la vivencia del alma integrada.
La fe es la escena de la alegría conquistada.
La fe es la armonía de la castidad, el embarazo y la luz.
La fe es el reconocimiento del AMOR.
La fe es saber que de ese AMOR te puedes fiar aunque nos haga sufrir y que EL es la manifestación de DIOS.
Para nosotros la fe pasa por los caminos de ISRAEL y por JESUS de NAZARET , lo mismo que por los caminos de SIDHARTA el Buda y de los GRANDES MAESTROS que la la humanidad ha tenido la suerte de VIVIR.
La fe es el motor que nos hace AMAR con ESPERANZA y CARIDAD. Todo ello comporta reconocer que no somos únicos y necesitamos a los demás para crecer del presente hacia el futuro, siendo esa fe una experiencia personal y colectiva para ascender al TABOR.
La fe conduce hacia el SENDERO de la PERFECCION, aunque cada uno tengamos en principio nuestras limitaciones.
Y en esa situación me preguntan...
Quien eres?
Soy ETER.
Quien eres?
Soy ESPACIO.
Quien eres?
Soy PLANETA, GALAXIA, UNIVERSO.
Quien eres?
Soy MUNDO.
Quien eres?
Soy VIDA, MUERTE, VIDA.
Quien eres?
Soy EL ARBOL y EL AVE.
Quien eres?
Soy EL AGUA y EL FUEGO.
Quien eres?
Soy LA VOZ que RECLAMA, CANTA y BAILA.
Quien eres?
Soy PISADA que TRANSPIRA,
Quien eres?
Simplemente,
con los cerrados,
los labios se abren para decir,
Soy CONCIENCIA que RESPIRA