dimecres, 29 d’abril del 2015

FASCINACIO

 
 
Violins de lluna gran,
ball i festeig de dofins,
acaronar i besar al vent!
Cordes de guitarra,
llum de sons vells i nous,
fascinants ... atrayents!
Flauta que respires
un mòn per imaginar...
arrels de camins secrets!
Mans de vida i glòria ...
Ulls de molts segles ...
Cors  d'àligues i estels!
 
 

dijous, 16 d’abril del 2015

TANKS ... POESIA JAPONESA ... 5 ... 7 ... 5 ... 7 .. 7 EN CATALAN Y CASTELLANO (NO HACE FALTA CONECTAR EL TRADUCTOR)

            
 
 
     La Humanitat,
        bressolada d'Àfrica,
       èssers nòmadics...
       mapes, horaris, destins,
      escriure un llibre blanc.
 

                                           Abraçar l'arbre,
                                         sentir la seva saba,
                                           el cor fa tic, tac,
                                        Al instant, un sospir...
                                         som ofrena i virtut


                                           Uinivers girant,
                                        dilatant noves albes,
                                         l'èter ... el mantra!
                                         el planetari parla,
                                          agafant-se les mans.

                                       Primer és el llampec,
                                        el tro fa la resposta,
                                           bromes i boires...
                                      Respiro la llum del sol
                                        passejant la jornada.


                                          Pensars sense veu,
                                         imatge desplaçada,
                                          espurnes de pau...
                                        Diamants i corals
                                      m'adornen els cabells!


                                           La humanidad,
                                        cuna de lasÁfricas,
                                          seres nomadicos,
                                                          mapas, horas, destinos...
                                        escribir libro blanco.

                                             Sentir el árbol,
                                          su saba es mi saba,
                                              palpitaciones...
                                           al instante suspiro,
                                          soy ofrenda y virtud.

                                             Cosmos girando,
                                            dilatando las albas,
                                            el éter ... su mantra...
                                            El planetario habla
                                           enlazando las manos.

                                                 Antes el rayo,
                                            el trueno responde,
                                               nubes y nieblas...
                                             Respiro la luz solar,
                                            al pasear la jornada.

                                               Pensares sin voz,
                                            la imagen se desplaza,
                la paz atiende..
                                              Pequeños diamantes
                                              adornan mis cabellos.