AMICS
Amics meus,
amics d'ahir ara i sempre
encara que el mòn sembli opac
i els trins colpegin...
els pensament serens,
els sentiments d'estima,
les paraules ben dites glorifiquen les auresª
Temps de veritats i anyorances,
profunds records d'amor fecund,
arrels que apaguen les lanties,
fullam que axcarona i assarena...
festeijo els peus sobre pluja caiguda!
Amics meus,
amics d'ahir, ara i sempre,
encara que el mòn sembli òpac
i els trons colpeijin,
tasto la llum única,
on el tot del tot és el tot...
Mans dins les mans
obren el fil prim de la memoria d'esguar i justicia,
cada segon és un alè respirat,
cada minut la sang somriu.
les notes resonen en el rajolí de les fonts
i res fa que s'g ignori!
