PLUJA EN EL COR

Ho sents cor meu?

escolta...

gotes de pluja fina cauen i cauen,

Ho sents?

quina pluja més divina

acarona el meu cos?

Misteri, provervis i serrellets

belluguen el plaer de la tempesta

en honors i tonades ardents...

Cauen les petites gotes damunt la teulada

i del carrer ample del meu estimat veinat...

Canten i ploren les gotes,

ho sents cor meu?

no sents aquesta dolçor?

La dança d'els núvols cremant, colpejen

fit a fit els finestrons

en pau i cendres de glamur...

Ho sents cor meu?

Ho sents ànima meva?

com l'alegria truca a la porta

i en el dormidor, besa

les tres esferes

de la pell, la sang i l'esperit?

Ho sents cor meu?

Ho sents?

Nit fosca trencant silencis
 acompanya mesures i càlculs,

vidre, seda i la llana,

però sobre tot l'amant,

en un paissatge el.lèctric

desbordant la frontera dels sentits,

sorpreses de bondat i pureses.

Ho sents cor meu?

Ho sents?
escolta...

 

VIU LA VIDA


Viu la vida com si fos l'última entrega!
Viu la vida com si fos la salutació primera!
Viu la vida amb la ilusió d'estranar-ho tot!
Viu la vida amb les ganes de gaudir-tot!
Viu la vida entre el silenci i la parla!
Viu la vida entre la certesa i la incertesa!
Viu la vida del sincer encara que sigui estrany!
Viu la vida sense medalla encara que no toqui!
Viu la vida fugint del excés encara que no sigui popular!
Viu...
Viu...
Viu...
amb els ulls tancats!
amb els ulls oberts!
amb la sal!
amb el pebre!
amb les mans nues!
amb les mans plenes!
amb la salsa agre dolça!
amb els peus calçats!
amb els peus sense res!
Viu...
Viu...
Viu..
Muntanya i mar és veneren!

Foc i aigua s'abraçen!

Terra i vent esborren!
Vent i foc suspiren!
Ocells...
Tortugues...
Peixets...
ens regalen el seu mirall
entre la fosca i la claror.
Viu...
Viu...
Viu...
La vida intensament!
La vida eroicament!
La vida divinament!
la vida agraïdament!
El llamp és l'orquestra...
El tró és la música...
junts canten i dancen...
el cel està de festa,
els àngels miren per la finestra!
Viu...
Viu...
Viu...
Observa la màgia!
Camina davant l'ombra!
Corre en la distància!
Salta el trampolí!
Fes-ho tot i mai no paris!
Viu la vida inocenment!
Viu la vida sorprenenment!
Viu la vida naixent!
Viu la vida morint!
En l'avui...
les hores acompanyen
destins acompasats,
somnis ideals.
Records d'ahir
en el coixí descansen
per xiular cada toc de campana
en el bassol del saltant,
reservant el color
de boscatges
entre musses i fades.
Viu...
Viu...
Viu...

en el sí del Bes Diví
viu la vida en vers,
com un nuviatge,

com el dó d'un bon assaig
en el bell mig del gran dubte
que et fa avançar
en el passat
en el futur,
en el centre de la venus del teu jardí!
Sí,
amb els nens...
Sí,
amb les dones...
Sí,
amb els homes...
Sí,
amb tot ésser vivent...
Sí, sí, sí,
en el cercle formant rotllana
els écos ens tornen el rítme
i l'himne de les sensacions trobades!

Camina pel CAMÍ encara que et diguin que no hi ha CAMÍ...

SOMRIURES

Un somriure sencill en els ulls,
Un somriure d'esperança en els llavis,
Un  hàbil gest de l'ànima,
vigoritza aquí i ara el nostre cos,
embelleix y gratifíca el nostre rostre,
esperona i salva la nostra salut;
Somriem,
Somriem,
Somriem,
en el dia,
en la nit;
Sempre tinguem present
que els cabells és van fent blancs
Sempre tinguem present
que la pell fina s'arruga,
Sempre tinguem present
que les dents cauen,
Sempre tinguem present
que els dies és fan mesos,
que els mesos és fan anys,
que els anys és fan espais tridimensionals;
Sempre tinguem present
que tot passa i passa com si res passés...
Somriem,
Somriem,
Somriem,
esclat de joia divina,
l'àliga obre el seu pit,
consciència, espiral líquida com l'oli...
violins de seda tonifíquen l'esperit...
Somriem,
Somriem,
Somriem,
al pare, 
la mare,
al fill
al familiar,
a l'amic i al enemic,
al conegut i al desconegut,
al jove i al ancià,
al malalt i al plé de vida,
al pobre i al ric;
a l'èxit i al fracàs.
Somriem,
Somriem,
Somriem
a Déu, al còsmos,
a tota l'estel.lada;
Somriem al sol i la lluna...
Somriem a la vida i la mort
silencis purificants,
onatges resucitades,
blaus, verds, i liles
ocres i vermells
abrillanten
sense recança
penyores i resonàncies...

LA FE ESPERANZA DE VIDA

Que es la fe?
La fe es la firma busqueda de la confiança.
La fe es la firme creencia de saber quien eres?
La fe es la firme conciencia de saber a donde vas.
La fe es la firme creencia de saber nuestro origen.
La fe es el milagro  verdadero de una vivencia consumada.
La fe es la vivencia del alma integrada.
La fe es la escena de la alegría conquistada.
La fe es la armonía de la castidad, el embarazo y la luz.
La fe es el reconocimiento del AMOR.
La fe es saber que de ese AMOR te puedes fiar aunque nos haga sufrir y que EL es la manifestación de DIOS.
Para nosotros la fe pasa por los caminos de ISRAEL y por JESUS de NAZARET , lo mismo que por los caminos de SIDHARTA el Buda y de los GRANDES MAESTROS que la la humanidad ha tenido la suerte de VIVIR.
La fe es el motor que nos hace AMAR con ESPERANZA y CARIDAD. Todo ello comporta reconocer que no somos únicos y necesitamos a los demás para crecer del presente hacia el futuro, siendo esa fe una experiencia personal y colectiva para ascender al TABOR.
La fe conduce hacia el SENDERO de la PERFECCION, aunque cada uno tengamos en principio nuestras limitaciones.
Y en esa situación me preguntan...
Quien eres?
Soy ETER.
Quien eres?
Soy ESPACIO.
Quien eres?
Soy PLANETA, GALAXIA, UNIVERSO.
Quien eres?
Soy MUNDO.
Quien eres?
Soy VIDA, MUERTE, VIDA.
Quien eres?
Soy EL ARBOL y EL AVE.
Quien eres?
Soy EL AGUA y EL FUEGO.
Quien eres?
Soy LA VOZ que RECLAMA, CANTA y BAILA.
Quien eres?
Soy PISADA que TRANSPIRA,
Quien eres?
Simplemente,
con los cerrados,
los labios se abren para decir,
Soy CONCIENCIA que RESPIRA