CUMBRES

En las cumbres  del Monte Carmelo

aves peregrinas beben sedientas la sangre del crepúsculo,

Aquí y allá danzan salvajes y libres de toda armadura...

Bendita aurora reina de salud y vida!

Mariposas volantes ardientes como soles

aposentan su faz en el templo... tierra, fuego, aire...

Aves cantoras de fuego fecundo

islas redentoras de fronteras cubriendo campo abierto...

Bendito sueño que trasciende ilusiones.

Mariposas de oro, zafiro, rubí,

sois diamantes de lujo en el devenir

de una nueva creación.

Somos masa, camino y cuerpo
en mística fervorosa
pulsantes en el secreto,
siembra, anhelo, rescate
vuelo, latido, temblor
en la cruz del banquete núpcial.



LA OBRA DE LA VIDA

Cada moment que passa

és com un acte en una obra de teatre.

Nosaltres som els actors,

que interpretem molt bé els nostres papers.

Un actor no és dedica a criticar constanment el paper d'un altre actor,

simplement és concentra en el seu pròpi paper

per intrepretar-lo el millor possible.

Aquesta obra de la vida és eterna, predestinada i precisa,

el que sigui que un altre digui o faci en el seu paper no és dolent.

La meva feina és interpretar el meu papaer correctament.

Els pensaments correctes restableixen el que és correcta en l'obra eterna.

Intenta no estar agafada al teu paper i experimentar la veritat que hi ha, darrera el paper.

Descubriràs que  estimes cada instant del teu paper

i també l'obra.

Y trobaràs la resposta a la pregunta, "Perquè ha passat això?

DADI JANKI