SAVIESA I HARMONIA BELLESA I HARMONIA (BLOG AMB TRADUCTOR)

dimecres, 25 de setembre del 2019

PUNTUALITAT

Si hi estàs cinc minuts abans hi estas a temps!
Si hi estàs a temps, arribes tard!
Si hi ets tard, ja no hi ets!

La puntualitat significa:

Sensibilitat...
Òrdre...
Disciplina..
Respecte...
Alegria...
Responssabilitat...
Maduresa!

La puntualitat és una gran i bona actitut positiva!
La puntualitat és l'ànima del regne del cel aquí i ara...

IMPORTANT: Quan parlem de puntualitat no es tracte nomès d'una puntualitat física, la puntualitat ha de ser en totes les nostres facetes de la vida a les que tinguem de fer front sempre i quan depenguin de nosaltres. Ho veiem possible?
Si sempre ens retrasem i en fem una costum ens falta autoritat!
En moments determinats la disculpa està molt be, però fer-ne d'ella una eina de cada dia no.
Tinguem-ho en compte!!!

12 comentaris:

maria cristina ha dit...: La impuntualidad es una falta de respeto hacia quien nos está esperando, ya sea en nuestro trabajo, una cita o un turno médico, un abrazo Olga y Carles!; 25 de setembre del 2019, a les 4:32
M. Roser ha dit...: Vivim en un país on la maca de puntualitat, ja és un costum...Quan s'ha de fer algun acte sempre és calcula l'hora de començar, tenint en compte els tardans i la gent ja diu, no cal que correm perquè no comencen mai a l'hora...Trobo que començar o arribar tard no és gaire cívic!
Petonets Olga i Carles.; 25 de setembre del 2019, a les 10:43
Sandra Figueroa ha dit...: La puntualidad es algo que debemos no olvidar y poner en practica en el diario vivir. Un placer leerte. Saludos a la distancia.; 25 de setembre del 2019, a les 21:47
Conchi ha dit...: Hola Olga i Carles!! Per mi és molt important la puntualitat tant en el treball com a la vida quotidiana.

Una abraçada; 26 de setembre del 2019, a les 15:32
Marina Filgueira ha dit...: Claro que si Olga, la puntualidad no tiene precio, el hacer esperar a alguien, me parece una falta de respeto.
Un beso y mi inmensa gratitud.
Feliz fin de semana, reina.; 27 de setembre del 2019, a les 8:39
Marian ha dit...: Saludos cordiales.

Gracias.!!; 1 d’octubre del 2019, a les 10:50
SÓLO EL AMOR ES REAL ha dit...: Tienes toda la razón, un valor muy olvidado

Paz

Isaac; 6 d’octubre del 2019, a les 11:43
Adriana Alba ha dit...: Es cierto, ser puntual habla mucho ve respeto y valores.
Abrazos.; 8 d’octubre del 2019, a les 14:41
María Socorro Luis ha dit...: Siempre tan positivos vuestros mensajes...

Siempre, también, mi abrazo; 15 d’octubre del 2019, a les 0:32
jesus alvarez ha dit...: Siempre un placer visitarte, la puntualidad es otro valor como tantos y no poco importante,saludos.; 24 d’octubre del 2019, a les 7:35
JUAN FUENTES ha dit...: Tu harmonicos sentimientos te hacen ser una persona muy equilibrada; 2 de novembre del 2019, a les 15:15
M. Carme ha dit...: Si, esta molt bé ser puntual tot i que avui dia no se li dona tanta importancia.
A mi particularment m'agrada ser puntual i també que ho siguin.

Una abraçada; 4 de novembre del 2019, a les 10:26

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

SANT FRANCESC D'ASÍS (3-7.1182/3-10-1226)

Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau, allà on hi hagi odi, hi posi amor, allà on hi hagi ofensa hi posi jo perdó, allà on hi hagi dubte hi posi jo fe, allà on hi hagi desesperança hi posi jo esperança,allà on hi hagi foscor hi posi jo llum, allà on hi hagi tristesa hi posi jo alegria... Oh, Mestre, que no busqui jo tan ser conssolat, com conssolar, que no busqui jo tan ser comprés com comprendre, que no busqui jo tan ser estimat com estimar, perquè donant es rep, perdonant sés perdonat i morint en un mateix es neix a la vida eterna.

JOSE MARIA VIGIL

Som éssers naturals, molt natural. Terra que sent, pensa i estim. Materia-energia que en nosaltres ariba a la consciència o a la reflexió de la profunditat existencial. Avui dia ens cambia la idea de Déu, la visió actual no ens permet imaginar a un Déu allà a fora o allà sobre, en un pis superior del que depengui el nostre. Ja no té sentit parlar d'un fora o d'un sobre del món ni delm cósmos. La idea d'un D´´eu separat de la creació o trascendent és un dels nostres principals problemes (Thomas Berry) Pensar que és "Swenyor", amo i jutge amb premis i castigs, avui és clarament una idea de l'época neolítica-agaria.

KRISNAMURTI

Cap home pot des de fora fer-nos lliures, ni el culte organitzat ni la pròpia immolació per una causa pot fer-nos lliures. Vostés utilitzen una màquina d'escriure per la seva correspondència, però no la posen en un altar per adorar-la, però això es el que estàn fent quan les organitzacions es converteixen en la seva principal preocupació. La majoria de nosaltres acceptem les coses amb molta facil.litat, som cribles perquè necessitem consol, seguretat, sentiment dp'esperança, desitjem que algú ens salvi i acceptem amb facil.litat, com també neguem amb la mateixa facil.litat segons el clima de la nostra ment.... Si un observa, veu que les persones tenen classe d'imàtrges, veuen a Krishna, a Crist, a Budha i pensen que han lograt quelcom; Com un cruistià que veu a Crist, aquesta forma és molt simple, molot clara, és una projecció d'els seus pròpis condicionaments, d'els seus temors, les seves esperançes. d'els seu desitg de seguretat.

KRISNAMURTI ( 25-12.1895) MADANAPALLE (INDIA) 1986 Ojai (California)

MONSEÑOR ROMERO (1-8-1917/24-3-1980) Sacerdot catòlic) Lluitador drets humans (Assassinat)

XAVIER MELLONI (JESÚITA DE LA COVA DE SANT IGNASI DE LOYOLA DE MANRESA)

M'apassiona tot allò que tingui Veritat, Bellesa i Bondat, vongui de'on vingui i vagi on vagi pwerquè tot vé de la mateixa font. Les religions s'han equivocat en la seva pretensió de la veritat que les ha fet secrestar el Misteri. Cada una ha pensat que esgotava els camins del Absolut, posant obstacles al pròpi camí en lloc d'acceptar i alegrar-se de que hi puguin haver altres múltiples accesos per arrivar a aquesta mateixa plenitut.Podríem dir que les religions són les copes, l'esperit és el vi, les creences les dominacions del òrigen de cada vi i la mística és beure d'aquest vi fins el final. Quan és confón la copa amb el vi i el vi, amb l'experiència de beure es quan venen els conflictes. Són neccesàries les copes per veure el vi? uns consideren que si, i seràn practicants d'una determinada tradició. Uns altres preferiràn beure directament de la copa, amb el risg de que s'els hi escapi de les mans, o no sàpiguen posar-li fí. La característica del nostre temps és cada un és lliure i responsable de les seves pròpies decisions sense amenaces, que ens facin petits.