dijous, 7 de març del 2019





Una montanya llunyana
 ens crida...
una platxa de colors
vesteix el silenci i la paraula ferma...
Una gran  estrella
 dins el cor deixa petxada universal,
bes a bes
escoltant la veu blanca
enamorada
dels pobles lliures...
Camins de boira tenim encara,
però....
un esclat de groc
il.luminen les cares,
els ulls oberts de bat a bat,
l'abraçada és la gran fita,
perqué,
 avui caminem l'indret
sense dubte ni por
olorant un parfum
suau...
intens...
de poder assolir gobernar-nos
a nosaltres mateixos
sent això
eternitat.

9 comentaris:

Marina-Emer ha dit...

MUY AGRADECIDA POR TU VISITA , YO TAMBIEN DESEO PARA TI FELIZ SEMANA ...BESOS

M. Roser ha dit...

Preciós, m'agrada molt, perquè parla d'un somni...Tan de bo aquesta estrella amb aquest reflex de llum, ens il·lumini fins que podem gaudir de la claror que es desprèn de la llibertat...Un país envoltat de llum, com la rosa!
Petonets Olga i Carles.

JUAN FUENTES ha dit...

La delicadeza de tu blog,es una gran obra

Sandra Figueroa ha dit...

Tus Letras iluminan al leer....bellos versos......siempre un gusto leerte....saludos y abrazo

maria cristina ha dit...

Un canto a la esperanza, Olga y Carles, un abrazo!

SÓLO EL AMOR ES REAL ha dit...

Vendrán tiempos de flores y esperanzas, así será sin duda

Paz

Isaac

Carmen Troncoso Baeza ha dit...

Que lindo Olga y Carles! Un abrazo feliz para vosotros!

CRISTINA ha dit...

La vida en si es continuo cambio. Cuando te resistes llega el sufrimiento. Ahí que fluir con los cambios. Los abismos no son vacíos, están llenos de posibilidades, lo que sucede es que muchas veces no nos atrevemos ni a mirarlos por el pánico que nos da provocar un cambio radical. Pero precisamente en los saltos al vacío es donde pueden emerger realidades inimaginables.
Un cálido abrazo.

M. Carme ha dit...

Molt maca aquesta poesia plena d'esperanza
Una forta abraçada