SAVIESA I HARMONIA BELLESA I HARMONIA (BLOG AMB TRADUCTOR)

dissabte, 3 de novembre del 2018

CARACTER INTEGRE

El podríem descriure com a diferents graus de certes qualitats:

Honestitat i els seus 7 graus...

Claretat i els seus 7 graus...

Subordinació al Jo real i els seus set graus...

Noblesa i els seus 7 graus...

Moralitat (no moralisme) i els seus set graus...

Amor i els seus 7 graus...

Servei i els seus 7 graus...

Quan elles s'assoleixen s'aconssegueix fortalesa en el caràcter i la ment es concreta

amb determinat propòsit i pot resistir a les influències

desintegradores.

Cada grau és una expansió de conciència...
cada grau es multíplíca també per set...
a les hores entendrem i comprendrem que tot l'univers és septenàri.

12 comentaris:

maria cristina ha dit...: Ya había leído sobre esto, es muy llamativo verificar que sucede volviendo la vista atrás, gracias, un abrazo Olga y Carles!; 4 de novembre del 2018, a les 3:14
M. Roser ha dit...: No sé si n'hi ha prou amb això per a ser una persona integra...Jo diria que calen més coses!
Petonets.; 4 de novembre del 2018, a les 10:33
lichazul ha dit...: para cada acción hay una reacción y una consecuencia
cada quien ha de hacerse cargo de los propios

buena jornada; 8 de novembre del 2018, a les 10:57
JUAN FUENTES ha dit...: La harmonia y la belleza son muy bien manejado en tu blog; 8 de novembre del 2018, a les 14:04
SÓLO EL AMOR ES REAL ha dit...: Que esas nobles virtudes crezcan en cada uno de nosotros...siete veces si

Paz

Isaac; 8 de novembre del 2018, a les 16:15
CRISTINA ha dit...: Ojala practiquemos más estas virtudes, y así seriamos más íntegros con nosotros mismos.
Feliz día! Un cálido abrazo.; 10 de novembre del 2018, a les 2:30
Marian ha dit...: Muchas gracias.

Feliz día del Señor.

Saludos.; 11 de novembre del 2018, a les 4:52
Mª Jesús Muñoz ha dit...: Muy interesante, aún nos queda para completar ese carácter de perfección. Debemos seguir aprendiendo y practicando.
Mi gratitud y mi abrazo, amigos.; 16 de novembre del 2018, a les 15:04
Marina-Emer ha dit...: Sé muy bien que el amor sale desde el alma y encharca el corazón.
y sin pretenderlo es ese medicamento que necesitas cada día para seguir aquí y encontrarlo de nuevo en ese más allá.
gracias por tu gran compañía hoy mas que nunca para mi.
Abrazos; 18 de novembre del 2018, a les 0:31
SÓLO EL AMOR ES REAL ha dit...: Me falta muuuuuuuuuuuuuuuchooooooooo camino.....

Pero sigo caminando

Paz

Isaac; 20 de novembre del 2018, a les 17:35
M. Carme ha dit...: Ens queda molt per fer encara

una abraçada; 4 de desembre del 2018, a les 7:39
Adriana Alba ha dit...: Gracias por todo lo compartido queridos amigos.
Les dejo un cálido abrazo y mis mejores deseos para las próximas fiestas.
Hasta el año que viene!; 4 de desembre del 2018, a les 9:33

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

SANT FRANCESC D'ASÍS (3-7.1182/3-10-1226)

Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau, allà on hi hagi odi, hi posi amor, allà on hi hagi ofensa hi posi jo perdó, allà on hi hagi dubte hi posi jo fe, allà on hi hagi desesperança hi posi jo esperança,allà on hi hagi foscor hi posi jo llum, allà on hi hagi tristesa hi posi jo alegria... Oh, Mestre, que no busqui jo tan ser conssolat, com conssolar, que no busqui jo tan ser comprés com comprendre, que no busqui jo tan ser estimat com estimar, perquè donant es rep, perdonant sés perdonat i morint en un mateix es neix a la vida eterna.

JOSE MARIA VIGIL

Som éssers naturals, molt natural. Terra que sent, pensa i estim. Materia-energia que en nosaltres ariba a la consciència o a la reflexió de la profunditat existencial. Avui dia ens cambia la idea de Déu, la visió actual no ens permet imaginar a un Déu allà a fora o allà sobre, en un pis superior del que depengui el nostre. Ja no té sentit parlar d'un fora o d'un sobre del món ni delm cósmos. La idea d'un D´´eu separat de la creació o trascendent és un dels nostres principals problemes (Thomas Berry) Pensar que és "Swenyor", amo i jutge amb premis i castigs, avui és clarament una idea de l'época neolítica-agaria.

KRISNAMURTI

Cap home pot des de fora fer-nos lliures, ni el culte organitzat ni la pròpia immolació per una causa pot fer-nos lliures. Vostés utilitzen una màquina d'escriure per la seva correspondència, però no la posen en un altar per adorar-la, però això es el que estàn fent quan les organitzacions es converteixen en la seva principal preocupació. La majoria de nosaltres acceptem les coses amb molta facil.litat, som cribles perquè necessitem consol, seguretat, sentiment dp'esperança, desitjem que algú ens salvi i acceptem amb facil.litat, com també neguem amb la mateixa facil.litat segons el clima de la nostra ment.... Si un observa, veu que les persones tenen classe d'imàtrges, veuen a Krishna, a Crist, a Budha i pensen que han lograt quelcom; Com un cruistià que veu a Crist, aquesta forma és molt simple, molot clara, és una projecció d'els seus pròpis condicionaments, d'els seus temors, les seves esperançes. d'els seu desitg de seguretat.

KRISNAMURTI ( 25-12.1895) MADANAPALLE (INDIA) 1986 Ojai (California)

MONSEÑOR ROMERO (1-8-1917/24-3-1980) Sacerdot catòlic) Lluitador drets humans (Assassinat)

XAVIER MELLONI (JESÚITA DE LA COVA DE SANT IGNASI DE LOYOLA DE MANRESA)

M'apassiona tot allò que tingui Veritat, Bellesa i Bondat, vongui de'on vingui i vagi on vagi pwerquè tot vé de la mateixa font. Les religions s'han equivocat en la seva pretensió de la veritat que les ha fet secrestar el Misteri. Cada una ha pensat que esgotava els camins del Absolut, posant obstacles al pròpi camí en lloc d'acceptar i alegrar-se de que hi puguin haver altres múltiples accesos per arrivar a aquesta mateixa plenitut.Podríem dir que les religions són les copes, l'esperit és el vi, les creences les dominacions del òrigen de cada vi i la mística és beure d'aquest vi fins el final. Quan és confón la copa amb el vi i el vi, amb l'experiència de beure es quan venen els conflictes. Són neccesàries les copes per veure el vi? uns consideren que si, i seràn practicants d'una determinada tradició. Uns altres preferiràn beure directament de la copa, amb el risg de que s'els hi escapi de les mans, o no sàpiguen posar-li fí. La característica del nostre temps és cada un és lliure i responsable de les seves pròpies decisions sense amenaces, que ens facin petits.