SOM I SEREM TAN VALENTS
Tan de temps caminant,
viatjar per la historia, tenir el Cor calent,
tanta gent, Estmar la gent
tenir els ulls tranquils un moment!
Tanta terra, Estimar la terra,
quan humida, ella escampa les ànimes al vent,
tan de temps esperant, tan de temps,
que els Cors cantin plegats el mateix!
Dibuixem amb les mans la distància que es fa
entre l'ona i la pedra,
entre força i tendresa.
Caminem, caminem més enllà,
deixarem els recordas pel demà.
Tan valents, serem tan valents, que ni el més
greu destí, no ens aturarà mai,
tan si val van passant els anys
i ara els dies em semblen més llargs.
GUILLEM SANSSÒ
GUILLEM SANSSÒ
15 comentaris:
Caminando desde la paz, caminando siempre unidos, desde nuestras letras.
Un placer leeros.
Un beso, amig@s.
Unes precioses paraules que omplen de joioa el cor de qui les llegueix.
Una abracada
GRANDIOSO MENSAJE. GRACIAS POR COMPARTIR.
BESOS
El amor es la fuerza que mueve el mundo, y si estamos todos unidos, mucho mejor.
Besos a los dos.
Hola a los dos,
Me ha gustado mucho. Somos uno; uno con la tierra, los demás seres, el universos, los multiversos, planos y dimensiones. Uno en conciencia y sabiduría. El día que despertemos, será estupendo.
Besotes.
Esa espera tan eterna sin tiempos,a la espera de quelos seres despierten
Bello leerlos y sentirlos
Cariños
El amor es una fuerza que trasciende las fronteras, y deja a un lado las categorías personales.
Gracias por tu visita.
Un abrazo.
Somo la fuerza de uno, y juntos caminamos sin importar la dificultad.Un Fuerte ABRAZO
Si, es verdad. Se necesita ser valientes para poder vencer en este bello camino de la vida...
Paz
Isaac
Inspiradores paraules les d'aquest autor. Sí, la vida és un camí d'evolució que no acaba mai...
Siempre unidos en las letras y sembrando la paz, mis queridos amigos.
Un gusto visitaros y leeros. Besos y abrazos. María
La antorcha del amor y la esperanza siempre encendida!
Abrazos queridos amigos.
Te dejo mi saludo
L'evolució dels éssers humans per els camins de la Terra ens fa descobrir coses meravelloses però també tristeses que ens omplen el cor de dolor.
Tot hi això el camí no s'acaba mai, sempre hi ha un més enllà on hauriem de dirigir els nostres passos i la nostre mirada i no aturar-nos mai, per no perdre de vista aquesta fita superior on el dolor, la solitud i la tristesa deixen d'existir per ser reemplaçats per una gran pau que només l'amor incondicional es capaç de substituïr.
Gracies Olga i Carles per compartir els vostres pensaments.
Una abraçada
A lo largo de nuestra vida descubrimos casas maravillosas. El amor nos mueve para seguir con fuerza y transcender más allá de las fronteras…
Un cálido abrazo
Publica un comentari a l'entrada