POEMA REGALO

Hoy en nuestro blog tenemos el immenso placer de tener a una gran mujer, una mujer de sensibilidad exquisita y palabras elocuentes y cariñosas, llenas de verdad espiritual. Ella sabe convivir con la honestidad y alegría del espíritu samaritano con todas las personas dando riqueza a sus almas.
Sabe escuhar y estar, es sencilla y vivarha a la vez, no perdiende núnca su niña interior.
Muchos la conoceis ya que su blog: www.estoyatulado.blogspot.com tiene una gran cantidad de seguidores, pero si todavía alguno de vosotros no la ha visitado, os recomendamos hacerlo. Os gustará y os quedareis de permanénica en ese estimado blog suyo.

Gracias Sor Cecilia por tu gran solidaridad al querer compartir tus sinceras palabras con nosotros. Es un verdadero placer tenerte de protagonista en nuestro blog por unos días.

Os dejemos con uno de sus magníficos poemas:

ENGAÑO

El amor se ha vuelto de repente
un pájaro sin alas, sin vuelo,
va las alas en la frente
de hermosa playas sin un te quiero.


La tarde ya no sabe anunciar el ponente,
camina, camina, cansada sin consuelo,
la noche es una lengua negra sin ente
dondereposar mi mirada der "un no puedo"


El abismo apareció resplandeciente
con astros sin párpados de sueño
fatigados de ese amor tan silente
aciagor de mi vida sin freno.


No quisieron tus labios ser atrayentes,
huyeron de mis mejillas con espanto
al saber que en ser en mi vientre
llevo la vida de un niño puro y santo.


La mentira me cubrió como un afluente
pero me queda el licor de un llanto
para consolar mi soledad eternamente
daré esperanza con la nana de mi canto.


Autora: Sor Cecilia Massachs  O:P.

EVANGELTZACIO

Estem  a la meitat d'els primers 25 anys del segle XXI, época en que les tromptes de la nova comencen a tocar una nova música:


Res hi ha ni hi haurà que ho pogui aturar,.
el que és vell ha de morir,
el que és nou ha de madurar.
Canvis esperats,
canvis inesperats.
A la taula del Senyor tots hi som convidats...
Coses que entenem,
Coses que no entenem.
Destrucció,
Construcció.
Fer viure la LLUM interior
CRIST,
BUDHA;
KRISHNA;
JO mateix,
TU mateix,
NOSALTRES mateixos,
la taula és de tots
el seu Centre és de tots...
REVOLUCIÓ,
EVOLUCIÓ,
només una lletra
tot ho canvia...
la R,
RESPONSABILITAT.
Éssers fèrtils en la llavor de lo'AMOR...
Ëssers fecunds a la taula del Senyor.
Aprendre a VIURE
del SEPULCRE la porta s'obre,
la LLUM envaeix l'obscuritat...
CLARIVIDENCIA,
CLARIAUDENCIA,
BONA INTUICIO.
Veure-hi clar...
Saber escoltar,
ser crític,
perdre la vergonya...
Donació...
Evangelitzar...
Evangelitzar-nos...
TU,
JO,
NOSALTRES,
Tots som U.


Que signífica la taula?
La taula és molt més que una tula física per compartir aliment físic. Si només ens quedem amb aquesta imàtge, els nostres ulls estàn encara plens de pols, amb boira, una boira que no ens deixa beure el seu veritable valor.
Què és aleshores la taula?
Quin és el seu miracle?
Quin és el seu mirall?
La taula és...
La taula és quelcom misteriòs i enigmàtic...
De fet és molt més fàcil compartir aliment físic encara que sigui amb persones de diferents crences, però.... no és això exactament el missatge de tots els Grans Mestres de la humanitat.
El  més significatiu de la taula és la paraula feta vivència, feta realitat...
La paraula neta i clara, no la paraula buida i superficial. La paraula com a oració, com a meditació, com a silenci, com a obrirse per dónar i rebre de tot el que vibra y viu al nostre costat... la taula és sinònim de diàleg.
La tula no només és manifestació de persones, la taula és manifestació de tot l'univers.
Estem cridats des d'ara a viure de forma global, de forma planetaria i en aquest dia o cicle hem de ser capaços de viure'l com el dia d'acció de GRACIES.
EVANGELTZEM... Sí...
però la nostra Evangelització ha de ser compartida companys. L'Evangelitació ha de ser molt més que ser Cristià, Budhista, Hinduïsta, Chamàn, Aborigen, etc.
EVANGELITZAR és ser capaços d'obrir la ment i el cor per també EVANGELITZAR_NOS per qui nó són com nosaltres, pel diferent. Hem de ser capaços en aquesta nova entrada d'época d'anar més llunyde les nostres pròpies creences massa vegada fanatitzades. Hem de TRASCENDIR la lletra gran per dónar cabuda a la lletra menuda. Aquesta que ens ofereix la intuició.
Som únics i no som únics... Som consciència grupal que conjuntament té oberta la porta al REGNE DE LES ANIMES i saber menjar el pà que és molt més que pà, beure el vi que és molt més que vi. viure els rituals que són molt més que rtuals, viure la pregaria que és molt més que pregaria.
EVANGELITZACIO no és imposició... no és voler convertir a quantes persones millor a la nostre manera de pensar i creure...
EVANGELYZACIO és PREDEICAR sí, però amb l'EXEMPLE de VIDA.
podem parlar d'els GRANS MESTRES però amb LLIBERTAT, senswe COMDEMNAR a ningú perquè enas sigui CONTRADICTORI.
Hens falta molop per APRENDRE i la HUMILITAT és el niostre APRENANTATGE,
Si no estem atents a les trompetes d'aquests nous signes del temps, ens enquistem en un passat que és important renovar, si no ho fem estem pecant en l'ESPERIT SANT, sempre ORIGINAL... EFICIENT I ESPONTANI en la seva INNOVACIO.

L'AMOR ÉS DISCRETA BOGERIA

ROMEO: Amor és fum que es forma de vapors,
de sospirs, i si el bufes és un foc
que fa brillants els ulls d'els que s'estimen.
Mortificat, és mar que s'alimenta de llàgrimes
d'amants.
Què és més encara?
Doncs és la mateixa bogeria.

William Shakespeare
Romeo i Julieta
Acte primer, escena primera

Quan l'amor adquireix grans proporcions, no cap dins el continent de la intimitat i sobreix per tots costats, el bol vessa per tots els punts de la perifèria. A les hores l'amor ja no és discreta follia, sinó un sorollós estat anímic que es mostra en el gest, en la mirada perduda, en les paraules, en els esbufecs i en l'estranyesa dels moviments.
L'amor humà, però bno ho pot tot. Tensa la orda fins al final de les posibilitats i assoleix fites que són imposibles de pensar  des de la pura racionalitat. Aquest amor és nodreix d'aquella font d'Amor subterrània, còsmica que alimenta tot ésser, que com Dante escriu, mou els estels celestials i el pinzell del creador. Aquest Amor activa l'anima de tot ésser, en sigui o no conscient, li infringeix voluntat de viure, obra maravelles en l'ésser finit i el fa capaç del que humanament és impossible.


FRANCESC TORRALBA (Filòssef per la universsitat de Barcelona i doctor en Teòlogia per per la Facultat de Teològia de Catalunya)